Atacs del 7 d'octubre a Israel

Atacs del 7 d'octubre a Israel

31° 22′ N, 34° 31′ E / 31.36°N,34.51°E / 31.36; 34.51
Nom en la llengua original	(ar) عملية طوفان الأقصى
Tipus	atemptat terrorista coordinat ofensiva militar massacre incident de frontera incursió militar genocidi
Epònim	Mesquita d'Al-Aqsa
Part de	Guerra entre Israel i Gaza de 2023 i conflicte Gaza-Israel
Interval de temps	7 - 9 octubre 2023
Data	octubre 2023
Període	cronologia del conflicte israelianopalestí el 2023
Localització	voltants de Gaza (Israel) , districte del Sud (Israel)
Estat	Israel
Objectiu	israelians
Causa	organitzacions palestines Carta Fundacional de Hamàs gihadisme
Efectes	operacions terrestres israelianes a la Franja de Gaza de 2023 negació de l'operació Tempesta Al-Aqsa Guerra entre Israel i Gaza de 2023
Morts	circa 1.200
Ferits	± 3.300
Investigat per	Comissió Internacional Independent d'Investigació sobre el Territori Ocupat Palestí
Perpetrador	Hamàs Gihad Islàmic palestí
Arma	granada propulsada per coet AK-47 granada de mà llançamíssils SVD metralladora PK RPG-7
Mitjà de comunicació
Format per
massacre al festival de música de Re'im massacre de Nirim massacre de Nir Yitzhak massacre de Nir Oz batalla de Re'im batalla de Sufa batalla de Sederot massacre de Yakhini batalla de Zikim massacre de Netiv HaAsara massacre de Kissufim enfrontament de Be'eri i Ofaqim massacre d'Alumim massacre de Nahal Oz massacre de Be'eri massacre de Holit massacre d'Ein HaShlosha massacre de Kfar Aza massacre de Zikim

El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i diversos altres grups militants palestins van llançar incursions armades coordinades des de la Franja de Gaza als voltants del sud d'Israel, la primera invasió del territori israelià des de la Guerra arabo-israeliana de 1948. L'atac va coincidir amb la festa religiosa jueva Simjat Torà. Hamàs i altres grups armats palestins van anomenar els atacs Operació Inundació d'Al-Aqsa, mentre que a Israel se'ls coneix com a Black Sabbath o la massacre de Simjat Torà i internacionalment com els atacs del 7 d'octubre.^[1][2][3] Els atacs van iniciar la Guerra entre Israel i Gaza de 2023.

Els atacs van començar a principis del 7 d'octubre amb un bombardeig d'almenys 4.300 coets llançats a Israel ^[4][5] i incursions de parapent motoritzat a Israel.^[6] Els combatents de Hamàs van trencar la barrera Gaza-Israel, atacant bases militars i massacrant civils a 21 comunitats, com ara Be'eri, Kfar Aza, Nir Oz, Netiv Haasara i Alumim. Segons un informe de les FDI que va revisar l'estimació del nombre d'atacants, 6.000 habitants de Gaza van trencar la frontera en 119 llocs d'Israel, inclosos 3.800 de les "forces d'elit Nukhba" i 2.200 civils i altres militants.^{[7][4] [5]} A més, l'informe de les FDI estima que 1.000 habitants de Gaza van disparar coets des de la Franja de Gaza, la qual cosa va elevar el nombre total de participants del costat de Hamàs a 7.000.^{[7] [4] [5]}

En total, 1.139 persones van ser assassinades: 695 civils israelians (inclosos 38 nens), 71 nacionals estrangers i 373 membres de les forces de seguretat. 364 civils van morir i molts més van resultar ferits mentre assistien al festival de música Nova. Almenys 14 civils israelians van ser assassinats per l'ús de la Directiva Hanníbal per part de les FDI.^[8] Uns 250 civils i soldats israelians van ser presos com a ostatges a la Franja de Gaza, vius o morts, i entre ells 30 nens, amb l'objectiu declarat d'obligar Israel a canviar-los per palestins empresonats, incloses dones i nens. Es van produir desenes de casos de violació i agressions sexuals, però els funcionaris de Hamàs van negar la participació dels seus combatents.

Els governs de 44 països van denunciar l'atac i el van qualificar de terrorisme, mentre que alguns països de majoria àrab i musulmana van culpar l'ocupació dels Territoris Palestins per part d'Israel com la causa principal de l'atac.^[9] Hamàs va dir que el seu atac va ser una resposta a la contínua ocupació israeliana, el bloqueig de la Franja de Gaza, l'expansió dels assentaments il·legals israelians, l'augment de la violència dels colons israelians i les recents escalades. El dia va ser etiquetat com el més sagnant de la història d'Israel i el "més mortal per als jueus des de l'Holocaust" per moltes figures i mitjans de comunicació d'Occident, inclòs el president dels Estats Units Joe Biden. Alguns han qualificat l'atac de massacre genocida contra els israelians.^[10]